Parlen al programa de Concha Garcia Campoy del judici de Telma Ortiz contra 34 mitjans de comunicació. Aquest judici és per determinar la idoneïtat o no de mesures que prohibeixin als mitjans parlar de la germana de la Princesa d’Asturies. Al programa de la Campoy passen de puntetes per les conseqüències que podria tenir la sentència. Per contra, ens aporten informacions tan plenes de continguts com les següents:
“Telma ha tenido que salir porque tenia que amamantar a su hija Amanda”, diu la Campoy com si estigués parlant d’una informació cabdal. La següent sentència és impagable: “Telma se ha cortado el pelo, se parece mucho mas a su hermana Erika”. Li ha faltat recordar que aquesta germana és morta.
Quina oportunitat perduda per fer una reflexió important sobre el dret a la informació. Sort que la Campoy ens ha aclarit que tornarien a parlar del tema a la secció de política. Quina hipocresia. Sort que al principi de temporada van deixar clar que en el seu programa no es parlaria de xafarderies. Sort! El problema principal és que no saben on ubicar la noticia. Com una mateixa noticia s’ubica en dos seccions diferents en un mateix programa? Si la frontera entre política ( o societat) i xafardeig és difosa s’ha d’apostar fermament per una secció. El contrapunt al tractament que es fa a Cuatro l’hem vist a TV3. L’informatiu de TV3 exposa la noticia deixant de banda els elements banals per fer èmfasi en la explicació del context i de les possibles conseqüències. Per això recorren a dos professors de dret de la UPF i de la URL i al degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La funció del periodisme es explicar la societat on vivim i recórrer a la anècdota com fan a Cuatro és una irresponsabilitat.
