On Air

Primer informatiu fet. Per ser el primer força bé. Per ser el primer i els nervis que teniem molt bé. Encara que tot és susceptible de millora. He mirat a càmera i he procurat vocalitzar. Crec que aquest cop no només m'han entès els de ment àgil, sinó que tothom ha pogut seguir les meves paraules.

A la dreta de l'equip de realització: l'Alba, el Sergi, la Dolors, en Xavi i una servidora. L'equip ha funcionat a la perfecció i és que l'Alba és la reina de l'organització!

A l'esquerra els presentadors: Melladito va triumfar com el Cola-Cao, va estar ficat en el seu paper i com diu la Rous, Mellado s'encanta davant la càmera. Encara l'haurem d'afegir a les llistes aquelles freakis de guanyadors de l'Oscar que es curra ell mateix quan està aborrit.

A dalt Gina dentro vídeo!

USA is waiting for us

Esgotada per la vida, jec al sofà maleint el mal de coll que, de ben segur, és producte dels nervis que vaig passar en la meva metamorfosis en Reichel Saints. Prova superada i seguim vius! Amb el portàtil a les cames i un té a les mans contemplo la cerimònia d’investidura de Mr. Obama. Aix ja podem criticar-los tot el que vulguem però qui digui que no li agradaria ser allà en aquets moments menteix com un “bellaco”. Així li dic a la meva estimada Rous via “xatgmalisític” i les dues ens admirem davant el llaç de la mítica Aretha Franklin. Sobtadament penso que en el nostre país sortiria la Núria Feliu a cantar-nos un standard americà, quina por, quina angoixa, fent aquells saltirons que ha manllevat dels millors moments de ball de la meva àvia.

Li dic a la Rous que jo em rendeixo ... jo vull anar a veure un partit de la NBA, un concert al Madison Square Garden, passejar per Times Square i visitar el Capitoli i els escenaris de Vertigo a San Francisco. Aquesta gent són uns cracks, han aconseguit que em caigui la llàgrima amb tanta bandereta cap al cel.

Sí, d’acord sota tota aquesta emoció rau un fet força lamentable i és que som més Made In Usa que la Whopper del Burguer King però bahhhhh per un dia ens oblidarem d’aquest fet lamentable....
Oh my God, I just can say USA is waiting for us