"Quisiera ser tan alta como la lunaaaaa" Això mateix pensava jo mentre em trobava rodejada de mil càmeres ( velan por tu seguridad, MetroMadrid) que m'impedien la visió. En la meva primera incursió en el terreny periodístic dins del taller de tele en Sergi i jo vam cobrir la Gala de Mundo Depotivo de l’Esportista de l’Any. Després de moments crítics valorant les possibilitats informatives esportives que ens oferia el dia vam posar en pràctica el primer consell del dia del professo Esteve: aposta per un tema i a per ell. Després de innumerables trucades al cap de premsa de la cerimònia vam aconseguir les tan desitjades acreditacions que ens asseguraven no quedar-nos al carrer. Així en Sergi i jo glamurosos fins dir prou ens vam dirigim amb el no menys glamourós autobús número 7 cap al Palau de Congressos de Catalunya. Asseguda en el bus gairebé em quedo dormida, sort que en Sergi em desperta del meu anhelat son.
Entrem amb pas ferm , demanem acreditacions, tenim acreditacions. Com a uns professionals que som anem a la tarima de premsa a col·locar el nostre trípode, això és la jungla i necessitem el nostre racó. Tornem al photocall i intento fer-me un lloc entre els múltiples càmeres que ocupen el “redil”. M’acosto a un càmera de TV3 i aquest es gira i em diu : “Aquí tenim una Xantal”. Aja. D’acord. Entesos. Terreno vedado. Això vol dir que el petit foradet que jo volia aconseguir “pertany”a la Xantal Llavina del Club.
Marxem a buscar-nos la vida cap a un altre racó i acabem coneixent el que serà el personatge de la nit, un noi que va ser capaç de parar tots els vip’s de la nit gràcies a un cubilet robat de Radio Arenys i provocar un conflicte protocol·lari amb Presidència. Allò que es denomina un freak de qualitat. Però que ens va ajudar a poder gravar a les menguals, puyols i demés amb el conseqüent patiment dels meus braços i els meus ronyons al haver d’elevar la càmera per poder treure algun pla mínimament net.
Sort que tot patiment té la seva recompensa i el nostre va tenir forma de sopar per la jeta. Gorgonzola i tendre de vedella i xocolata a tutiplén. Esgotats però feliços marxem passada la mitjanit amb una hora i pico de gravació famous people. Som tot un equipazo!
