Després demolts dies batallant amb el Movie Maker, el Primiere i la camereta de la Vanguardia, mai us refiu del que donen amb cupons, he pogut acabar el vídeo del taller de tele. Sigueu benevolents, la tècnica s'ha revelat contra mi d'una forma indignant!
sábado, 7 de marzo de 2009
viernes, 6 de marzo de 2009
La teoria del caos
Com un puzzle a mig acabar, aquesta és la sensació que em queda després de fer el magazine. Potser era per la migranya que arrossegava però em va semblar dens, sufocant i un pèl caòtic.
Fa poc vaig llegir una entrevista al Pedro Almódovar en la que assegurava que la seva darrera pel•lícula, Los Abrazos Rotos, va sorgir d'una important crisi de migranya. Els que patim aquest mal ens submergim en un món irreal i espectral i l'únic que desitges és que algú et faci el favor de trepanar-te el cap i et tregui el maleït dolor.
Així doncs, tenint el compte l'estat amb el que em trobava dilluns no sóc una bona referència per analitzar com va anar el programa. El saldo resultant es pot considerar positiu tot i que crec que es va invertir molt més del que es va obtenir.
Si alguna cosa cal destacar d'aquest programa és, sens dubte, la tasca de la Gina. Ho va fer increïblement bé, va ser natural i espontània. Serà una gran periodista perquè és treballadora i una dona compromesa, a més d'original.
Per la meva part haig de dir que ho vaig passar molt bé fent la meva recepta i vaig sortir contenta perquè malgrat els meus temors vam acabar el programa sense que es cremés el plató. l'únic que em sap greu és que no es va poder seguir bé l'evolució del plat ja que se'm va enfocar poc.
Ja sabem que la cuina és aquell espai maltracatat i recurs fàcil per omplir programas però tots ens quedem embobats mirant-lo encara que la majoria no sabem cuinar.
Fa poc vaig llegir una entrevista al Pedro Almódovar en la que assegurava que la seva darrera pel•lícula, Los Abrazos Rotos, va sorgir d'una important crisi de migranya. Els que patim aquest mal ens submergim en un món irreal i espectral i l'únic que desitges és que algú et faci el favor de trepanar-te el cap i et tregui el maleït dolor.
Així doncs, tenint el compte l'estat amb el que em trobava dilluns no sóc una bona referència per analitzar com va anar el programa. El saldo resultant es pot considerar positiu tot i que crec que es va invertir molt més del que es va obtenir.
Si alguna cosa cal destacar d'aquest programa és, sens dubte, la tasca de la Gina. Ho va fer increïblement bé, va ser natural i espontània. Serà una gran periodista perquè és treballadora i una dona compromesa, a més d'original.
Per la meva part haig de dir que ho vaig passar molt bé fent la meva recepta i vaig sortir contenta perquè malgrat els meus temors vam acabar el programa sense que es cremés el plató. l'únic que em sap greu és que no es va poder seguir bé l'evolució del plat ja que se'm va enfocar poc.
Ja sabem que la cuina és aquell espai maltracatat i recurs fàcil per omplir programas però tots ens quedem embobats mirant-lo encara que la majoria no sabem cuinar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
